El 29 de setembre passat va ser caos i més caos. La que havia de ser última jornada de debat de política general va ser un autèntic desastre. Núria de Gispert, presidenta del Parlament, la va haver de suspendre per culpa d’un enorme embolic a l'hora de votar les propostes de resolució, que si s’haguessin votat pel sistema proposat per Alfons López Tena, i acceptat per de Gispert, s’haurien necessitat 50 h de ple segons una regla de 3 d’Enric Millo (PP). Tot va començar (com he introduït) amb la demanda del diputat Alfons López Tena (SI) de votar per separat cada proposta, demanda que va ser acceptada per de Gispert. Però amb aquest nou mètode només es van poder votar 5 resolucions en 30 min de les 300 que s’havien de votar al llarg de tot el ple. Va ser llavors quan Enric Millo va demanar la paraula i va expressar el seu descord tot demanant sentit comú al·legant el càlcul explicat abans.
A més d’aquest mal procediment de votació, Dolors Camats (ICV) havia demanat el guió del sistema de votació -un índex que agilitza les votacions i que agrupa les transaccions a les quals arriben els grups parlamentaris, podem dir que facilita la votació- de Gispert ho va acceptar i poc després es va suspendre definitivament la votació, per tal que els serveis jurídics de la cambra tinguessin temps a ordenar les resolucions.
Si no heu pogut comprendre gaire cosa és normal, ja que ni els diaris que he consultat (més de 3) es posen d’acord amb les causes de tal desgavell, però el que sí que us puc confirmar és que no és va poder fer res del que estava previst i es va avançar el següent debat, el de la reforma de la Constitució (debat inútil, d’altra banda, ja que tal reforma ja havia estat signada pel rei aquella mateixa setmana).