dilluns, 21 de novembre del 2011

Ja el tornem a tenir aquí

Doncs sí, altre cop el PP governa a l'Estat espanyol. La veritat és que no els hi ha costat gaire. En Zapatero els hi va deixar el camí ben planet.

S'ha de reconèixer però el canvi que ha fet el partit socialista, o almenys això és el que semblava durant la campanya (una cosa és la campanya i l'altre un cop ets al poder). El discurs de Rubalcaba era creïble i a més d'esquerres, semblava que volia fer la feina que ZP no havia fet, o s'havia quedat a mitges, i no per poc temps, sinó perquè totes les grans lleis o reformes promulgades per ZP es quedaven a
mitges i no s'aprofundien. O sinó fixeu-vos en la reforma laboral! Volia quedar bé amb patronals i sindicats i al final a cap dels dos els hi va agradar.

Realment però s'ha de dir que la política de l'Estat és pèssima, no hi ha diversitat (bipartidisme) i el sistema que s'utilitza està fet de tal manera que només ells l'entenen.
Un exemple clar és que no es divideixen els escons de les diputacions en proporció amb la població real. posaré un exemple: la diputació de Barcelona està composta per 31 escons i la de Tarragona 6. És a dir, independentment del resultat, el total d'escons que hauran de sortir de la diputació de BCN serà de 31 i a TGN de 6. Però en canvi aquesta xifra no és exactament proporcional a la població de cada diputació.

A més imaginem (per posar un exemple) que ICV no ha sortit a TGN, però que amb els vots de TGN i BCN I Girona en suma 4 (3 que ja ha tret a BCN i els vots sumats de TGN i Girona més els que han quedat per arrodoniment a BCN).


Per tant, el sistema electoral afavoreix el bipartidisme, que els partits majoritaris (PP i PSOE, o també anomenats a Twitter PPSOE) surtin amb el màxim d'escons possibles. I això sense comentar que aquestes eleccions els partits que no tenien representació al congrés han hagut de recollir un 0'5% del cens de la diputació, és a dir, en aquestes eleccions moltíssim partits no han pogut ni presentar-s'hi. I si com si això no fos prou trist els molt controladors van decidir fer-ho quan ningú mirava i altres temes eren de més importància, d'allò que se'n diu d'amagatotis.

diumenge, 13 de novembre del 2011

El Cant de la Senyera

Hola a tothom! Avui m'he aixecat amb una cançó al cap (gairebé com cada dia) però aquest cop he pensat que la podia incorporar al bloc ja que és El Cant de la Senyera, una cançó que després de la reinstauració de la democràcia es va plantejar com a possible himne de Catalunya, però finalment es va oficialitzar Els Segadors.

El Cant de la Senyera és una composició de Lluís Millet (per la banda musical) i de Joan Maragall (la lletra és d'un poema seu). Es va composar per ser l'himne de l'Orfeó Català i va ser prohibit pel franquisme entre els anys 1939 i 1960.

Us deixo el vídeo!

diumenge, 6 de novembre del 2011

La primavera dels pobles

El moviment 15-M (els indignats) ha remogut fantasmes del passat, i quan dic “fantasmes del passat” no ho dic per calumniar les seves idees, que comparteixo en molts punts (potser més dels que us penseu si teniu en compte que sóc dins un partit polític), sinó que em refereixo a protestes passades que tornem a reviure. Com la Primavera dels Pobles del 1848. Durant aquella primavera varen sorgir revolucions a tot Europa reclamant més democràcia i van aparèixer ideals democràtics com el de sufragi universal, la sobirania popular o la igualtat social. I si heu estat atents al moviment 15-M us haureu més que adonat que tant el 1848 com el 2011 s’estan buscant coses molt semblants: més democràcia i més igualtat. Per tant podem dir que la història és repeteix, i això no és positiu, perquè vol dir que no hem avançat, o que si ho hem fet ha estat molt poc i la societat no s’ho pot permetre, però els poders que no es veiem però hi són, i manen i molt, continuen extorsionant el poble.