La primavera dels pobles

El moviment 15-M (els indignats) ha remogut fantasmes del passat, i quan dic “fantasmes del passat” no ho dic per calumniar les seves idees, que comparteixo en molts punts (potser més dels que us penseu si teniu en compte que sóc dins un partit polític), sinó que em refereixo a protestes passades que tornem a reviure. Com la Primavera dels Pobles del 1848. Durant aquella primavera varen sorgir revolucions a tot Europa reclamant més democràcia i van aparèixer ideals democràtics com el de sufragi universal, la sobirania popular o la igualtat social. I si heu estat atents al moviment 15-M us haureu més que adonat que tant el 1848 com el 2011 s’estan buscant coses molt semblants: més democràcia i més igualtat. Per tant podem dir que la història és repeteix, i això no és positiu, perquè vol dir que no hem avançat, o que si ho hem fet ha estat molt poc i la societat no s’ho pot permetre, però els poders que no es veiem però hi són, i manen i molt, continuen extorsionant el poble.