Ja és un fet, Rajoy és president.

Hola gent! Des d’avui mateix Mariano Rajoy ja és president. Concretament el 6è després de la re-instauració de la democràcia al nostre país. Això ha estat gràcies a la majoria absoluta que va aconseguir el 20 de novembre, 168 diputats. Us passo a detallar el seu discurs d'investidura del dilluns!

La paraula que més cops es va repetir va ser "reforma", i és que ha pensat reformar tot el que hi ha i més. Aquesta serà la fórmula que ha ideat per treure’ns de la crisi.

Tres són les reformes que va esmentar: reforma de l'estabilitat pressupostària, reforma pel sanejament del sistema financer i una reforma laboral. Aquesta última incorpora la paraula flexibilitat entre les seves característiques, així que jo m'aniria preparant pel pitjor...

Pel que fa a educació, que és un àmbit que personalment m'afecta més directament, Rajoy pretén millorar l’ESO eliminant 4t i passant aquest curs a batxillerat, que passaria a estar format per 3 cursos, argumentant que així es disminuirà la taxa d’abandonament escolar i millorar la preparació universitària.

Entrevista Artur Mas - TV3

Ahir vam veure una fantàstica entrevista a Artur Mas, el president de la Generalitat. Se li ha de reconèixer, ho fa bé, sap parlar i comunicar. Allò que vol dir, ho sap transmetre (no com José Montilla). Si fins i tot sap defensar les retallades!

Artur Mas s'ha trobat amb una gran periodista, Mònica Terribas, una gran professional que sap fer bé la seva feina i no es deixar convèncer fàcilment, que li agrada que les preguntes que fa les hi responguin i no es conforma amb respostes ambigües. Realment té molt coratge a la hora de fer certes preguntes, ja que no és fàcil haver d'incomodar des d'una televisió pública a aquella persona que marca el teu pressupost. Potser és justament per això que no s'ha atrevit a comentar els 2 milions d'euros que Artur Mas va 'regalar' al grup Godó. L'excusa era "crear espais divulgatius de contingut informatiu d'interès general per la ciutadania a 8TV, RAC1 i RAC105". Però bàsicament i en realitat era una manera d'agrair fer-los-hi campanya durant tot l'any. Però repeteixo, Terribas és una gran professional.

L'aspecte que més m'ha decebut d'Artur Mas, des d'un criteri de la seva imatge és el que ha dit referent al 32% de població que no va anar a votar. Ell s'ha preguntat perquè ens fixàvem amb la xifra negativa, argumentant que hem de fer cas a aquells que tiren endavant al país, (els votants)i els que van a pencar cada dia o els que no tenen una feina però la busquen. Mentre Terribas li recordava que només el 18'8% dels catalans el van votar a ell. Senyor Artur Mas que si es queden a casa no és per gust ni perquè no troben cap partit que els identifiqui! Sinó que no troben cap polític seriós, no corrupte i que treballi per la gent!

Ja el tornem a tenir aquí

Doncs sí, altre cop el PP governa a l'Estat espanyol. La veritat és que no els hi ha costat gaire. En Zapatero els hi va deixar el camí ben planet.

S'ha de reconèixer però el canvi que ha fet el partit socialista, o almenys això és el que semblava durant la campanya (una cosa és la campanya i l'altre un cop ets al poder). El discurs de Rubalcaba era creïble i a més d'esquerres, semblava que volia fer la feina que ZP no havia fet, o s'havia quedat a mitges, i no per poc temps, sinó perquè totes les grans lleis o reformes promulgades per ZP es quedaven a mitges i no s'aprofundien. O sinó fixeu-vos en la reforma laboral! Volia quedar bé amb patronals i sindicats i al final a cap dels dos els hi va agradar.

Realment però s'ha de dir que la política de l'Estat és pèssima, no hi ha diversitat (bipartidisme) i el sistema que s'utilitza està fet de tal manera que només ells l'entenen.
Un exemple clar és que no es divideixen els escons de les diputacions en proporció amb la població real. posaré un exemple: la diputació de Barcelona està composta per 31 escons i la de Tarragona 6. És a dir, independentment del resultat, el total d'escons que hauran de sortir de la diputació de BCN serà de 31 i a TGN de 6. Però en canvi aquesta xifra no és exactament proporcional a la població de cada diputació.
A més imaginem (per posar un exemple) que ICV no ha sortit a TGN, però que amb els vots de TGN i BCN I Girona en suma 4 (3 que ja ha tret a BCN i els vots sumats de TGN i Girona més els que han quedat per arrodoniment a BCN).

Per tant, el sistema electoral afavoreix el bipartidisme, que els partits majoritaris (PP i PSOE, o també anomenats a Twitter PPSOE) surtin amb el màxim d'escons possibles. I això sense comentar que aquestes eleccions els partits que no tenien representació al congrés han hagut de recollir un 0'5% del cens de la diputació, és a dir, en aquestes eleccions moltíssim partits no han pogut ni presentar-s'hi. I si com si això no fos prou trist els molt controladors van decidir fer-ho quan ningú mirava i altres temes eren de més importància, d'allò que se'n diu d'amagatotis.

El Cant de la Senyera

Hola a tothom! Avui m'he aixecat amb una cançó al cap (gairebé com cada dia) però aquest cop he pensat que la podia incorporar al bloc ja que és El Cant de la Senyera, una cançó que després de la reinstauració de la democràcia es va plantejar com a possible himne de Catalunya, però finalment es va oficialitzar Els Segadors.

El Cant de la Senyera és una composició de Lluís Millet (per la banda musical) i de Joan Maragall (la lletra és d'un poema seu). Es va composar per ser l'himne de l'Orfeó Català i va ser prohibit pel franquisme entre els anys 1939 i 1960.

Us deixo el vídeo!

La primavera dels pobles

El moviment 15-M (els indignats) ha remogut fantasmes del passat, i quan dic “fantasmes del passat” no ho dic per calumniar les seves idees, que comparteixo en molts punts (potser més dels que us penseu si teniu en compte que sóc dins un partit polític), sinó que em refereixo a protestes passades que tornem a reviure. Com la Primavera dels Pobles del 1848. Durant aquella primavera varen sorgir revolucions a tot Europa reclamant més democràcia i van aparèixer ideals democràtics com el de sufragi universal, la sobirania popular o la igualtat social. I si heu estat atents al moviment 15-M us haureu més que adonat que tant el 1848 com el 2011 s’estan buscant coses molt semblants: més democràcia i més igualtat. Per tant podem dir que la història és repeteix, i això no és positiu, perquè vol dir que no hem avançat, o que si ho hem fet ha estat molt poc i la societat no s’ho pot permetre, però els poders que no es veiem però hi són, i manen i molt, continuen extorsionant el poble.

President Companys, 71è aniversari de la mort

El 15 d'octubre passat va ser l’aniversari de l’assassinat del president de la Generalitat Lluís Companys, que va ser afusellat per l'exèrcit franquista al Castell de Montjuic fa 71 anys, per un judici que encara avui s’ha d’anular. Cosa que reclama des de fa anys la Generalitat, fins i tot aquest mateix dissabte al Castell de Montjuic on es va fer un homenatge institucional amb Artur Mas, Núria de Gispert i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a més de tots els representants dels parits polítics excepte el Partit Popular i Ciutadans.

En aquest acte es va restituir la senyera que va desplegar Companys l’any 1936, per lliurar de forma simbòlica el castell al poble de Catalunya, ja que recordem que el castell va ser utilitzat per militars espanyols per tal de tenir controlada la capital catalana.

Acabo aquesta entrada recordant unes paraules del president Companys, que per cert, va ser Trending Topic espanyol a Twitter el darrer dissabte.

"La bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del castell que no serà mai més un presidi d'esclavitud i de mort"

Perdent els papers

El 29 de setembre passat va ser caos i més caos. La que havia de ser última jornada de debat de política general va ser un autèntic desastre. Núria de Gispert, presidenta del Parlament, la va haver de suspendre per culpa d’un enorme embolic a l'hora de votar les propostes de resolució, que si s’haguessin votat pel sistema proposat per Alfons López Tena, i acceptat per de Gispert, s’haurien necessitat 50 h de ple segons una regla de 3 d’Enric Millo (PP).

Tot va començar (com he introduït) amb la demanda del diputat Alfons López Tena (SI) de votar per separat cada proposta, demanda que va ser acceptada per de Gispert. Però amb aquest nou mètode només es van poder votar 5 resolucions en 30 min de les 300 que s’havien de votar al llarg de tot el ple. Va ser llavors quan Enric Millo va demanar la paraula i va expressar el seu descord tot demanant sentit comú al·legant el càlcul explicat abans.

A més d’aquest mal procediment de votació, Dolors Camats (ICV) havia demanat el guió del sistema de votació -un índex que agilitza les votacions i que agrupa les transaccions a les quals arriben els grups parlamentaris, podem dir que facilita la votació- de Gispert ho va acceptar i poc després es va suspendre definitivament la votació, per tal que els serveis jurídics de la cambra tinguessin temps a ordenar les resolucions.

Si no heu pogut comprendre gaire cosa és normal, ja que ni els diaris que he consultat (més de 3) es posen d’acord amb les causes de tal desgavell, però el que sí que us puc confirmar és que no és va poder fer res del que estava previst i es va avançar el següent debat, el de la reforma de la Constitució (debat inútil, d’altra banda, ja que tal reforma ja havia estat signada pel rei aquella mateixa setmana).

Entrevista a Ràdio Cervelló

Avui porto una nova actualització molt interessant que segurament us ajudarà a conèixer la meva ideologia i la meva manera de pensar.

Resulta que fa unes setmanes em varen fer una entrevista a Ràdio Cervelló, la ràdio del meu poble, sobre què en pensava de la política. L'equip del programa Només sé que no sé res (que tenen blog propi) varen contactar amb mi a partir de que les JERC de Cervelló (jo en sóc el portaveu) vam organitzar i contactar amb els diferents partits polítics del poble per tal de dur a terme la concentració a favor de la immersió lingüística en català convocada per Somescola a les 7 davant dels Ajuntaments de Catalunya. A partir d'allà ells van tenir la idea de fer una entrevista, preguntant-me el que pensava.
I com que no us vull fer esperar més, aquí la teniu! Espero que us agradi!

Presentació

Estimats lectors:

Aquest bloc està pensat per parlar de tot el que estigui relacionat amb la política catalana, tant de les pròpies institucions com de les decisions estatals que afectin a Catalunya. El que fa especial aquest bloc no són els temes sobre els que parlaré, sinó que està escrit per un noi de 14 anys que té els 15 al caure, i que vol ser polític.

Les coses més importants que heu de saber sobre aquest bloc i sobre mi són:

1. Aquest bloc s’actualitzarà almenys 2 cops al mes.

2. Totes les entrades que hi hauran estaran fetes per mi i no estaran tretes de cap altre bloc o pàgina web. Encara que depenent de quines dades les hauré de contrastar i confirmar.

3. Tots els articles mostraran la meva opinió, no em limitaré a informar, sinó a opinar i ho faré com a observador.

4. I per últim... Desitjo que us agradi!